TEMPS D'HORTA

Tercer quatrimestre de 2001 — número 32

CAN MARINER

UN TRESOR HISTÒRIC QUE HORTA POT PERDRE

La masia de Can Mariner, que ha estat venuda a una immobiliària, pot ser objecte d'unes obres que li faran perdre el seu caràcter de museu

2

Tercer quatrimestre de 2001 — número 32

EDITORIAL

Apunt d'acabar el 2001 sorgeixen novetats que ens preparen un 2002 agitat. Hi ha tres afers, si més no, que ens tindran bastant ocupats: el "túnel d'Horta", la masia de Can Mariner i el nou reglament de funcionament del Districte. Pel que fa aquest darrer, el Districte ens ha donat l'oportunitat de construir amb ell el dit reglament que, prenent com a base les normes reguladores aprovades per l'Ajuntament, l'hem aconseguit desenvolupar a l'encalç d'un major espai per a la participació de la ciutadania en els afers que, d'una o altra manera, li afecten. Pel que fa a la masia de Can Mariner, ens trobem davant una possible pèrdua irreparable del nostre patrimoni històric: la masia i el solar han estat venuts a una empresa immobiliària que hi vol construir habitatges; el problema és que també vol aprofitar la masia per a construir-hi, a l'interior, sengles apartaments. Això vol dir que, malgrat mantenir-se les característiques de la façana, l'interior de la masia, que també està catalogat, perdrà la seva fesomia de masia ¿ho podem permetre?

Pel que fa al túnel, hi ha novetats: amb el canvi de conseller de Política Territorial i Obres Públiques (abans era Pere Macias i ara és Felip Puig), no podem fer bons pronòstics, ja que sembla que el nou conseller té ganes de fer el túnel malgrat el que sigui. De moment, la Plataforma Ciutadana contra el Túnel d'Horta s'ha posat en estat d'alerta, i a la inauguració de la "setmana" hem repartit una carta oberta al conseller que reproduïm a la plana següent d'aquest exemplar de TEMPS D'HORTA.

Malgrat tot: a gaudir de les festes i... fins el proper número!

TEMPS D'HORTA

Publicació de l'Associació de Veïns del barri d'Horta

C/La Plana núm. 10 1r 2a

08032-BCN _ Tel. 93 420 90 06

Aquesta publicació respecta la llibertat d'expressió sense subscriure, però, necessàriament, el contingut dels articles.

Col·laboren en aquest exemplar:

Brígida Boada _ Anna González _ Montse Torelló _ Francesc Molinas_ Dora Serra_ Maria Rosa Graell _ Jordi Soler _ Desideri Díez_Fina Altimira _ Joan Termes _ Miquel Campmany_Plataforma Ciutadana contra el túnel d'Horta

Coordinació i maqueta

Jordi Soler Alomà

Institucions que col·laboren: Districte d'Horta-Guinardó

Tercer quatrimestre de 2001 — número 32

3

Plataforma Ciutadana contra el Túnel d'Horta

Sr. Felip Puig

Conseller de Política Territorial i Obres Públiques

GENERALITAT DE CATALUNYA

Benvolgut conseller:

Ens plau saludar-lo com a nou interlocutor de la Generalitat. Vostè sap que un dels afers que el seu antecessor en el càrrec ha deixat pendents és el del túnel oriental del PGM, conegut com "Túnel d'Horta". Vostè deu saber, també, que hi ha una bona part de la ciutadania de Barcelona, Cerdanyola, Montcada, Sabadell, Sant Cugat... que pensa que aquest projecte no soluciona el problema de mobilitat entre Barcelona i el Vallès, i que té uns efectes secundaris irreversibles que el fan indesitjable. La Plataforma Ciutadana contra el Túnel d'Horta, composta per un centenar d'entitats del Barcelonès, actua en representació d'aquest ampli estrat de la població, i així ha estat reconegut per les diferents parts implicades de l'Administració. Ens presentem, per tant, com a interlocutors seus en aquest afer.

Suposem que vostè està al corrent dels compromisos que el Departament que vostè dirigeix va adquirir amb nosaltres —i amb els ajuntaments implicats— consistents en mantenir-nos informats de l'evolució del projecte (estudis d'impacte, de vialitat, etc.) i en mostrar-nos el projecte definitiu abans del seu tràmit d'exposició pública. Desitgem i esperem que aquests compromisos siguin ratificats per vostè.

Creiem que vostè deu conèixer els arguments que fonamenten la nostra oposició al túnel, però a títol de recordatori n'hi fem una breu ressenya. La nostra argumentació contempla els àmbits afectats negativament pel projecte, que són, si més no, medi ambient, ecosistema i sanitat; patrimoni natural i paisatge; urbanisme, mobilitat i xarxa viària. Pel que fa al primer punt, vostè sap que una obra d'aquestes característiques, tant per les diferents agressions sobre el territori que comporta la fase d'execució com per l'agressió total que representa l'obra acabada, ens trobem davant d'un irreparable menyscapte del poc espai natural que ens queda. Per altra banda, el notable augment de les emissions tòxiques per part de la riuada de vehicles que excretaria el túnel diàriament repercutiria en un increment de les malalties de les vies respiratòries dels habitants de les desembocadures del túnel: els més perjudicats serien els infants. Pel que fa a l'impacte paisatgístic, vostè sap que, per més que s'intenti maquillar l'escalextric amb gespa, floretes i arbrets, la fesomia de la serralada quedaria notablement distorsionada, quedant desprotegit un espai teòricament protegit. Des de l'òptica urbanística, les necessitats viàries del cabdal de vehicles que hauria de canalitzar l'Avinguda de l'Estatut l'haurien de transformar en una ronda

4

Tercer quatrimestre de 2001 — número 32

transversal, el que representa la desaparició de les seves (escasses) característiques de "via amable". Fet al que cal afegir els nous brancals i derivacions que convertirien aquesta zona en un "Nus de la Trinitat". Finalment, després d'estudiar els fluxos viaris, la tendència creixent del parc mòbil, i l'experiència negativa dels Túnels de Vallvidrera —que han vist anticipar-se'n les previsions de col·lapse en quatre o cinc anys—, hem arribat a la conclusió que el túnel no és una solució, sinó una complicació del problema, que infon falses esperances de trobar una mobilitat fàcil amb el vehicle privat, quan el que ofereix en realitat és el desastre circulatori. Sabem que els mou a fer el túnel poder oferir una connectivitat fàcil amb el futur Centre Direccional de Cerdanyola, però vostè, si està ben informat, deu saber que l'alegria només duraria quatre dies.

Els arguments que hem sotmès a la seva consideració es basen en dades obtingudes dels estudis oficials que s'han fet fins ara. Per la nostra banda, ens comprometem a facilitar-li un dossier amb tota la informació de què disposem. Esperem la reciprocitat.

Per acabar, sàpiga que no ens donem per satisfets amb el NO al túnel, sinó que també lluitem per un SI rotund al transport públic, en el qual veiem l'única solució per als problemes de mobilitat de Barcelona i el Vallès. Aquesta és, a grans trets, la nostra proposta:

— posar en servei, per al transport de passatgers, la línia de RENFE (ja construïda) Mollet-El Papiol, que enllaça el Vallés Oriental i Occidental amb el Baix Llobregat sense passar per Barcelona.

— millorar substancialment la xarxa d'autobusos urbans de les ciutats del Vallés aprofitant les grans possibilitats del Túnel de Vallvidrera. Aquests han d'unir, amb una freqüència de pas competitiva, tots els barris i els polígons industrials amb el ferrocarril i/o els autobusos interurbans.

— ampliar el servei de la línia de rodalies C4 augmentant els vagons a les hores punta. A més, cal estudiar un augment de la freqüència en determinades franges horàries.

— establir un carril bus a l'A-18, com a quart carril.

— Accelerar la unió de les xarxes de FGC i Renfe a Sabadell i Terrassa.

— posar en servei (tal i com proposa l'APTP) el metro regional entre Barcelona i el Vallès.

Aquestes propostes solucionen definitivament el problema de mobilitat entre Barcelona i el Vallès d'una manera òptima i sostenible, com a mínim per als propers cent anys. En canvi el Túnel d'Horta es col·lapsarà en pocs anys. Ni amb un, ni amb dos, ni probablement amb tres túnels millorarem el trànsit entre Barcelona i el Vallès.

Estem convençuts que prendrà en consideració i meditarà sobre tot el que l'hem exposat, i que seran elements de judici que li permetran un enfoc més objectiu de la situació, abans de prendre una decisió precipitada que li faci cometre un error de dimensions històriques.

Atentament,

LA PLATAFORMA

Tercer quatrimestre de 2001 — número 32

5

EL NOU ESPAI DE TROBADA PER A LA GENT GRAN D'HORTA

Ens complau comunicar a tots els nostres socis i lectors que, donant resposta a una petició d'un nombrós grup de gent jubilada, que varen recollir més de 800 signatures i comptant amb el suport de l'Associació de Veïns per a poder tenir un lloc de trobada i d'oci, el Districte i la nostra Regidora es van fer ressò d'aquesta petició i s'ha fet un conveni amb l'Agrupació Saudade per tal que puguin gaudir d'unes instal·lacions on la gent gran pugui reunir-se i gaudir del seu temps lliure.

Tanmateix ja sabem tots que també hi ha un altre espai, no gaire gran per cert, que fa anys que funciona i que es troba a la plaça Santes Creus. Els dos llocs citats són oberts per a totes les persones jubilades.

Però, hem de tenir en compte que encara que això solucioni de moment el problema que tenim, de manca d'espai per a acollir tota la gent gran, això és una solució provisional (un partxe) i considerem que Horta necessita i ha de tenir un Casal d'Avis com altres barris tenen. Sembla que som la ventafocs del districte; som els últims en tenir els equipaments adequats a les necessitats actuals: ens manca una biblioteca, casal de joves, centre de dia per gent gran, i el tan demanat i necessari per la quantitat de gent gran que hi ha en el nostre barri: un casal.

ESPAI DE TROBADA PER A LA GENT GRAN

QUÈ ÉS

Aquest Espai de Trobada per a la Gent Gran

es fruit d'un conveni de col·laboració entre

L'Agrupació Cultural Gallega Saudade i el

Consell de Districte d'Horta Guinardó.

QUI POT ANAR

Poden Utilitzar l'espai de trobada totes les persones grans , homes i dones, que ho desitgin. La entrada es lliure i gratuïta, tant sols limitada per la pròpia capacitat de les sales i el compliment de la seva normativa.

QUÈ HI TROBARÀS

L'Espai vol ser un lloc de trobada i oci per la gent gran. Hi trobareu dos sales: una de jocs de taula (cartes, dòmino...), una Sala d'estar (destinada a lloc de reunió, lectura, audiovisuals.... o altres jocs com escacs o dames. També podreu gaudir d'un ampli espai de jardí.

QUIN HORARI TÉ

L'Espai està obert de dilluns a divendres

(no festius) de les 10 del mati a les 7 de la tarda

QUINA ADREÇA TÉ

Ho trobareu al carrer Chapi 1 8-20, 0803 1 de Barcelona (Tel.: 93/358.54.88) dins dels locals de Saudade.

Maria Rosa Graell

6

Tercer quatrimestre de 2001 — número 32

SITUACIÓ URBANÍSTICA D'HORTA

Tal i com us he anat informant a través d'aquest butlletí, Horta està pendent de diferents actuacions urbanístiques, unes de caire local com son l'arranjament de diferents espais pel que a paviment, voreres, etc. i d'altres de caire mes general i que en podríem dir de Districte.

ACTUACIONS DE BARRI

Las actuacions de barri es van fent, no amb la rapidesa que voldríem ni totes les que el barri necessita i que estan programades però es qüestió de seguir insistint.

S'ha fet l'ampliació de Matas i Ramis, que permet tenir més espai per la gent gran a Santes Creus, junt al nou espai de Saudade, però PER A NOSALTRES INSUFICIENT i que seguirem insistint per aconseguir un Casal.

S'ha acabat la primera fase d'arranjament del carrer Dante i mol aviat començarà la segona fase, es a dir de Rambla del Carmel fins a dalt.

Pel que fa al aparcament del carrer Porto s'està fent la comercialització per veure si es viable, esperem que ho sigui i segons el projecte que coneixem guanyaríem un espai ajardinat a la vorera del carrer Porto ja que aquest carrer es faria passar per sota 1'Avinguda del Estatut i l'espai ajardinat quedaria a la banda de baix, per tan molt mes accessible.

S'ha finalitzat l'arranjament del Parc de 1'Amistat.

Estem pendents de l'ampliació de voreres dels carrer Lisboa i Tajo. Aquest projecte ja el coneixem i n'hem fet suggeriments que esperem siguin tinguts en compte.

Las obres del Passeig Maragall ja estan en marxa i n'estem fent el seguiment.

Al carrer Chapí també i han començat les obres que comportaran la supressió de les voreres, es a dir tipus els carrers Horta, Alt de Mariner i altres del nostra barri el que comportarà una

reducció del trànsit i haver-hi de circular a menys velocitat.

Queda pendent encara la Plaça de la Masia, l'obertura de Coimbra i arranjament de la Plaça Ciutadella; pel que fa a l'arranjament de Pere Pau, que s'havia d'haver fet l'any 2000, es farà enguany; d'altra banda, es preveu la reurbanització del c/Campoamor.

ACTUACIONS DE DISTRICTE

Les actuacions que anomenem de Districte son las del Pla Director de la Vall d'Hebrón que ja us vaig explicar a l'anterior Butlletí.

Aquestes actuacions han d'afectar la zona del entorn de la Ronda de dalt, Font Baliarda i Valldaura. Tot i que semblava que hi havia una certa pressa per tirar endavant aquest projecte a aquestes alçades no hi ha res decidit i les converses amb l'administració no estan aturades però si van al relenti, la qual cosa ens preocupa i estem demanant a l'administració informació actualitzada de la situació dels diferents projectes en que s'està treballant. La resposta que tenim sempre es que tot es farà amb la participació d'entitats i veïns i amb el màxim consens possible. Esperem-ho!

També us volem fer saber que 1a masia de Can Mariner s'ha venut a una immobiliària de fora de Barcelona. Aquesta Masia esta Catalogada i el seu jardí també, sabem que hi ha un projecte per convertir-la en habitatges sense tocar l'estructura esperem conèixer en breu el projecte i poder-vos informar. La mateixa empresa ha comprat les dues finques del carrer Chapí que estan per sobre la masia en direcció a l'església, en aquestes dues finques hi volen edificar, això evidentment no podem impedir-ho però vetllarem perquè es compleixi la normativa vigent pel que fa a volums.

Si teniu algun dubte o consulta per fer no dubteu a posar-vos en contacte amb nosaltres, és la vostra Associació.

Montse Torelló

Tercer quatrimestre de 2001 — número 32

7

COSTUMARI HORTENC

Amb la tardor dona gust passejar pels nostres boscos. A Horta tenim la sort que encara queden pins i alzines; per això estem contra el túnel: ja ens varen prendre aquell bosc tan preciós per a fer

el cementiri ¡quants rovellons en aquella època hi havíem trobat! Sols faltaria que malmetessin més terreny per a fer el túnel.

Un veí em va dir que no sabia on era l'Església de Sant Genis dels Agudells Li vaig explicar que en dies feiners s'hi pot arribar amb el bus 212, baixant al final. Hi ha una vista preciosa. Encara no s'han acabat les obres de restauració. Per cert, també hi arriba, els festius, el bus 19. Al costat de l'Església hi ha el cementiri, que té un encant especial i és molt acollidor ¡quants nois i noies no hi hem anat a dibuixar i pintar! Gairebé

Vista del barri de Sant Genís

tots els principiants dibuixàvem Sant Genis i el seu cementiri.

Ara, tot baixant, s'hi troba el Centre Cívic de la Casa Groga, on hi ha una esplanada per a poder-hi jugar els infants i prendre el sol; sembla com si estiguessis molt lluny, però

ets molt a prop de casa.

Si hom no sap on anar, val la pena anar a Sant Genis i comprovar què bé s'està amb el flaire dels pins.

B.B.L.

Hores Viscudes

Ha arribat el temps

de les enyorances

dins camins del bosc

hores delectances

Els perfums de les pinedes

embalumen els caminals

el sol besa les salzeredes

surten ocells dels seus nials

Caminet dels romanins

enyoro el teu perfum

quan fins a tu venia

amb el sol a plena llum

La falguera solitària

besada de la rosada

ufanosa, verd d'encís

jo hi baixava indecís

planta del fons amagada

Vermells puríssims galzerans

en els fondals de l'infern

espurnes brillants misterioses

dins el bosc en temps d'hivern

Hores dins la lliure natura

sentint les melodies dels nous ocells

moments de verge solitud

retornen les flors dels meus pomells

Cada estrella brillant refulgia

allà dalt del cel blau llunyà

deixant les tardes d'harmonia

i el rossinyol el seu dolç cantar

(Records de Muntanya)

Miquel Campmay i Grau

8

Tercer quatrimestre de 2001 — número 32

SANITAT PÚBLICA

En aquests últims anys han estat suficientment denunciats pels mitjans de comunicació i soferts pels ciutadans els problemes que té la sanitat pública al nostre país. Cosa que es pot interpretar com que la sanitat pública que tenim és bona en línies generals però té problemes que només poden solucionar-se des de la reflexió dels sectors implicats, solucionant problemes estructurals però també a través de discusió política del model sanitari del qual ens dotem, si està en condicions de donar resposta a les necessitats de la nostra societat.

La conjuntura actual està marcada per l'intent permanent per part dels sectors interessats en la privatització dels sistema, de traslladar a l'opinió pública la impossibilitat de mantenir l'actual nivell de despeses sanitàries. La gestió pública és ineficient, per tant, és necessari introduir reformes en el Sistema Nacional de Salut (SNS). El model anglès de salut, font d'inspiració per als nostres governs, té grans dificultats per fer front als problemes de salut dels seus ciutadans. Per tant, l'interès dels nostres governants d'introduir criteris d'empresa privada per a la gestió amb els retalls de prestacions i copagament dels serveis és el primer element a combatre per nosaltres.

Defensar la sanitat pública implica lluitar contra la privatització que en aquests moments es manifesta a través d'un procés de fragmentació que impulsa la pròpia Administració, utilitzant els mitjans que estableix la LOSC de 1990 i la seva reforma al 1995. Fundacions, Consorcis, Empreses Públiques, etc., regides pel dret privat i cooperatives de personal sanitari, totes sense ànim de lucre. No hi ha mecanismes de control i es desconeix el cost real d'aquests serveis.

Defensar la sanitat pública implica lluitar per millorar-la i fer-la més democràtica, ja que es tracta d'un servei que paguem entre tots i totes.

Per defensar la sanitat pública és necessari aglutinar els usuaris i al mateix temps articular la informació, l'organització i la mobilització. La manca d'un d'aquests elements pot impedir un resultat positiu.

La informació és necessària per contrarestar les campanyes de desinformació que cada dia la conselleria de sanitat fa arribar als usuaris, utilitzant els mitjans de comunicació.

Dient coses, com per exemple, que la demanda sanitària sobrepassa les possibilitats financeres de l'Administració, la qual cosa és falsa, ja que l'Estat Espanyol dedica 103.500 pessetes per persona i any, menys que la mitjana de la Unió Europea. Això multiplicat per 42 milions d'habitants, suposaria un increment de recursos que faria possible solucionar molts problemes. No expliquen que més del 50% del pressupost del Servei Català de la Salut és destinar a la sanitat privada per mitjà de concerts.

OBJECTIUS:

Continuem apostant pel mateniment del sistema sanitari públic i universal que garanteixi el dret de tots els ciuadans a una atenció integral solidària i l'equitat entre tots els ciutadans. La salut és l'autèntic barem de medició del desenvolupament i creixement de la població.

Per tant, des de la CONFAVC pensem que el model sanitari actual conté elements importants que han de mantenir-se i eliminar criteris que dificultin l'aplicació total de la reforma sanitària arreu del territori català i de l'estat espanyol.

Exemples:

Accessibilitat per a tothom.

Assistència completa.

Asisstència primària (Reforma)ABS.

Els canvis que volen introduir i que perjudiquen la sanitat:

Salut = mercaderia.

Competència entre CAP (sobretot incentivant els metges per reducció de medicament).

Retall dels pressupostos per a sanitat.

Convergència cap el model de contracte públic.

Que el mercat sigui qui gestioni la sanitat pública.

Això repercuteix de manera negativa:

Retall del presupuesto.

Contradiccions d'interessos econòmics i professionals.

Es permet als metges dedicació pública i privada.

No es potencia la formació permanent dels professionals. Els recursos per a formació estan molt lligats als monopolis

Tercer quatrimestre de 2001 — número 32

9

farmacèutics creant una dependència al foment del consum.

Política sanitària assistencial que incompleix tota la part de la salut comunitària, laboral i preventiva.

Indefensió dels ciutadans.

Combatre el model de participació actual per a la democratització de la sanitat pública.

FRASES QUE HEM DE COMBATRE PERQUÈ GENEREN CONFUSIÓ ENTRE ELS CIUTADANS:

-La gestió privada garanteix més qualitat en l'assitència i és més econòmica

.-La sanitat és gratuïta.

-Allò que és públic és deficitari.- La teoria de

d'extendre la informació, juntament amb les nostres propostes. Sols l'organització pot garantir la continuïtat del que fem en defensa de la sanitat pública, és per això que necessitem posar en marxa les diferents plataformes locals, obertes a tothom i amb el protagonisme dels usuaris i usuàries de la sanitat pública.

PROPOSTA DE TREBALL:

Seria necessari impulsar la creació als barris de comissions de defensa de la sanitat pública. Això representaria un contacte directe entre els usuaris i el personal que treballa a sanitat.

Necessitem posar en marxa la comissió de sanitat de la CONFAVC i assegurar el seu funcionament regular a l'àmbit de Catalunya

la Reforma topa amb els interessos polítics, corporativistes i econòmics.

-Els metges i les seves organitzacions tenen poder per canviar les lleis si volen. Els qui defensen la sanitat pública i dedicació exclusiva són minoria. - Trencament de la caixa SS

.-Redistribució dels recursos

.-Relació o coordinació entre la pública i la concertada.

Per fer possible la consciència ciutadana s'ha

començant amb els efectius humans dels quals disposem ara. Aquest treball d'organització ha de tenir com a objectiu la creació d'un moviment en defensa de la sanitat pública que abarqui tot el territori català. Una comissió que formenti:

Campanyes d'informació.

Districtes.

Comarques.

Coordinació entre elles.

Memòria anual.

10

Tercer quatrimestre de 2001 — número 32

Dues assemblees l'any com a mínim.

Intentar participar en els manifestos generals en Defensa de la Sanitat Pública a Catalunya.

Mobilització com a objectiu final per aconseguir-lo. La posada en marxa del déficit zero en els pressupostos generals de l'estat, de les comunitats autònomes i dels ajuntaments afectarà al pacte social en gran mesura. Presuposarà la pérdua de moltes conquestes socials a través de la privatització, en aquest cas de la sanitat pública i la seguretat social com a parts essencials de l'Estat de Benestar. Tot això succeeix quan Espanya i Catalunya van bé per a uns pocs ja que en els darrers 40 anys s'ha incrementat la productivitat en el treball en un 300%. Això demostra que el manteniment de l'Estat de Benestar és possible, que es va guanyar amb mobilització i lluita i que per tant s'ha de defensar amb lluita.

Quan parlem de la necessitat d'organitzar la defensa de la sanitat pública, no plantegem que es comenci des de zero, perquè en mollts llocs ja existeixen nuclis de persones organitzades lluitant, com per exemple a diverses ciutats del Baix Llobregat, Cerdanyola, Santa Coloma, Badalona, Mataró, Palamós i d'altres. A Barcelona ciutat existeix la comissió de defensa de la sanitat pública de la FAVB i algunes comissions de barri, així com la plataforma unitària. També hi ha una plataforma unitària a l'Hospitalet, San Cugat, Sabadell i Lleida. Tots aquests nuclis dispersos són d'una eficàcia limitada i coordinats tindrien una força considerable que faria que la Administració ho tingués més en compte. El primer pas hauria de ser la creació del moviment ciutadà en defensa de la sanitat pública el qual hauria de recollir les experiències de la campanya de l'aigua.

El Col·lectiu d'Artistes d'Horta anuncia que el dia 2 de desembre serà la inauguració d'Horta Expoart, fira de pintors que tindrà lloc els matins de cada primer diumenge de mes.

PER A AQUESTA TASCA VOLUNTÀRIA SEMPRE FALTA GENT. ANIMA'T, DONCS, I VINE A TREBALLAR AMB NOSALTRES PER HORTA O FES-TE SOCI

Tercer quatrimestre de 2001 — número 32

11

CONCLUSIONS DE LA COMISSIÓ DE SANITAT DE CONFAVC

La comissió de sanitat amb la participació d'unes 50 persones de diferents associacions i amb diverses intervencions ha acordat el següent en base a la ponència presentada.

El sistema sanitari de Catalunya, el qual considerem acceptable, necessita el finançament i els recursos necessaris per mantenir la situació actual i corregir de forma urgent els dèficits estructurals existents: acabar en els terminis previstos de finalització, al 2002, la implantació dels centres d'assistència primària, dotant de suficients recursos als existents, construcció dels hospitals comarcals previstos en el mapa sanitari de Catalunya (Mollet, Tàrrega...).

Implantar l'estructura necessària per a l'assistència socio-sanitària de forma urgent, desenvolupant en profunditat els programes preventius de salut comunitaris, salut mental, laboral, escolar, etc.

Exigir la participació activa del moviment veïnal en els òrgans de gestió i control dels diferents graus del sistema sanitari. Desenvolupar els consells de salut en totes les àrees bàsiques on no existeixin i que canviï el model actual de participació als òrgans de gestió.

Els objectius de la CONFAVC seríen potenciar les comisions de sanitat en els territoris on no existeixin. Coordinar experiències de diferents territoris a través de l'estudi de les deficiències concretes de les zones, les quals hauran d'elaborar el seu pla i programa de treball de cada zona. La coordinació de tot això posibilitarà un programa propi del moviment veïnal.

Consolidant una veu pròpia del moviment veïnal, perquè els usuaris som nosaltres. Arribant a acords amb altres organitzacions socials i polítiques que defensin la sanitat pública universal.

Continuar amb la reivindicació de l'eliminació de les llistes d'espera, mantenint la situació de les ja consolidades, en base a un treball constant i no de campanyes específiques per un problema concret.

Establir unes jornades sobre la sanitat del moviment veïnal, abans de final d'any, un cop elaborat el document base. A petició de la federació de Mollet, es realitzaríen al seu territori com a suport a la seva deficient situació sanitària.

S'acorda mantenir una comissió permanent en la CONFAVC de manera estable per desenvolupar el nostre propi programa de la sanitat pública.

S'assumeix la proposta de treball de la ponència marc.

12

Tercer quatrimestre de 2001 — número 32

Notícia de EL PAÍS

Concentració al Vallès Occidental relacionada amb les lluites per a salvar Collserola (No al túnel d'Horta, NO al túnel central, l'Abocador d'El Papiol i el Golf de Cerdanyola).

El cap de setmana 27, 28 i 29 d'octubre passat, s'ha celebrat a Torrebonica un aplec amb el lema "Salvem Torrebonica". S'hi ha acampat, hi ha hagut actuacions de grups musicals i activitats infantils i lúdiques, tot això dissabte; el diumenge més activitats lúdiques que han culminat, després d'una detallada informació, amb el dibuix d'un gegantí NO al camp de golf per part dels més de 1.500 assistents.

Ha completat l'aplec un dinar popular.

Ampliació de la notícia

Al Vallès, entre Terrassa i Sabadell, hi ha un indret nomenat Torrebonica., una planura solcada per algun torrent que baixa de Sant Llorenç de Munt (parc natural). Avui és l'única zona agrícola-forestal que hi ha entre Terrassa i Sabadell. Els seus habitants, quan volen gaudir de la natura sense agafar el cotxe, poden fer-ho, doncs és l'espai que els hi queda més a prop. També, en les seves prop de 200 hectàrees, produeix molts cereals. Bona part de la planura és propietat de "La Caixa", rebuda d'una antiga donació amb finalitats socials. "La Caixa" hi construí un edifici que utilitzava el Patronat Anti-tuberculosi.

Aquesta planura és l'anella central del corredor natural biològic que uniria la serralada prelitoral: Parc Natural de Sant Llorenç de Munt amb Collserola a la serralada litoral, proposat per la Diputació de Barcelona. "La Caixa" ha venut aquestes finques al Real Club

de Golf del Prat, per a fer-hi un nou camp de golf, piscines i una futura zona d'habitatges de gran luxe. Són unes 267 hectàrees que ara es privatitzaran; no en podran gaudir la gran majoria dels ciutadans del Vallès (ara per ara uns 700.000).

—Es perdrà una important producció agrícola

—Com que el Vallès occidental és escàs d'aigua, es construirà una planta dessaladora al mar (a uns 30 km) per a regar els camps de golf i proveir el futurs xalets; aigua que emplenaria un pantà regulador que haurà de pagar l'Ajuntament de Terrassa. Diner públic per a ús d'una minoria particular.

—Aquesta aportació d'aigua gastarà molta energia, perquè a més de dessalar l'aigua cal elevar-la a més de 260 m, l'alçada mitja del futur camp de golf

—Fa poc dies, el conseller de Medi Ambient, Felip Puig, ha aprovat aquesta forma d'aportar l'aigua totalment insostenible.

—Les construccions, carreteres i tancats tallaran el corredor biològic projectat.

Totes aquestes agressions al país i als seus habitants no afecten directament el barri d'Horta, però indirectament afecten els seus veïns de diverses maneres.

—Us indegut dels impostos que paguem.

—Actuació irregular d'una entitat financera suposadament no lucrativa i amb finalitat social

—Pèrdua de producció agrícola

—Augment de la producció d'energia amb la corresponent aportació de CO₂ al canvi climàtic.

Veïns: ens cal estar alerta!

Francesc Molinas

Tercer quatrimestre de 2001 — número 32

13

UN PLAT D'ESPINACS

Aquest matí he anat al supermercat i he comprat una bossa d'espinacs, frescos, tallats i nets. A la bossa hi havia moltes lletres i com que m'agrada força llegir, les he repassades totes.

BLECAMP, producte fresc del Parc Agrari del Baix Llobregat

Bona presentació! La resta està escrit en castellà. Com que l'entenc, he continuat llegint, fins que he xocat amb una paraula estranya que m'ha fet córrer cap al diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans. La paraula no hi era. Al diccionari castellà-català de l'Enciclopèdia Catalana, tampoc no hi era. Potser l'Alcover Moll que té una rècula de noms antics i típics dels més pregons racons de la nostra geografia. Res, tampoc!

El nom en qüestió és al final d'una informació de cara al consumidor que ens diu l'acurament de selecció dels espinacs que tinc a les mans, tallats, rentats amb aigua purificada i, ara ve el nom que m'ha cridat l'atenció: «hidroculizada» en castellà, que jo tradueixo per hidroco... o hidroculitzada.

Com que sóc llesta, divideixo el mot en dues parts:

Hidro: que ve de la forma prefixada del mot grec hídor, que vol dir aigua i que en química indica relació o connexió amb l'hidrogen. Alto! Això es complica!

Hidrogen: element químic gasós, incolor, inodor, insípid, inflamable, considerat la més lleugera de totes les substàncies conegudes (nombre atòmic =1; pes atòmic = 1,007).

Tot plegat ens ve a dir que aquests espinacs han estat regats amb aigua i a més a més, els han ruixat amb hidrogen... Però no ens atabalem i continuem amb les definicions. Ara ve la segona part, això del colitzar... o culitzar...

Aquests mots no existeixen en cap dels meus molts diccionaris. Canviarem alguna lletra, a veure què passa, com sona:

Colejar: sentir-se massa el gust o l'olor de col. Potser amb la ruixada d'hidrogen hi han barrejat el perfum de la col! Llàstima perquè avesats com estem a l'olor dels espinacs, ara serà una commoció pels nostres estómacs!

Coleta: una hortalissa vivaç, amb rizoma múltiple, que és de la família de les lleguminoses... Això dels llegums ja m'escau més. Penso amb els cigrons, que lliguen força amb els espinacs... Mira, ves per on tindrem espinacs ben adobats amb cigrons! Hi faltaran les panses, perquè recordo que la mare sempre n'hi afegia, de panses.

Col·ligació: acte i efecte de col·ligar unir una cosa amb una altra... Sí, ja lliga això d'unir la col, el cigró i l'espinac!

Mirem com va la cosa amb la vocal U.

Culitja: forma vulgar de politja. Això sí que no lliga ni mica! Els espinacs no són gens pesants i no crec que necessitin les politges per a traslladar-los del camp al mercat...

Culivada: Munió, multitud d'animals petits. Deu ser això! És un preparat per a eliminar el pugó, juntament amb l'aigua i l'hidrogen.

Sabeu que m'han desaparegut totes les ganes de menjar espinacs?

I si quan els poso a coure fan una reacció nuclear amb l'acumulació d'hidrogen i tot això? I comença a afectar òrgans i sistemes i s'infiltra en els teixits i els destrueix?

Només de pensar-hi em sento abatuda, aixafada, feta pols... anihilada!

Moralitat: (o moraleja, en castellà):

Si voleu menjar un plat d'espinacs, val més que passeu de llegir res del que diuen les bosses d'envoltoris.

Dora Serra

14

Tercer quatrimestre de 2001 — número 32

EL TÚNEL D'HORTA

Al darrer núm. de Temps d'Horta, em feia ressò de l'interès de la premsa diària per temes que, en principi, afecten directament Horta i que, per això, demanava una certa reflexió en veu alta, per part de tot el barri com a protagonista i dipositari de la història de tota la Vall d'Horta- avui dita Vall d'Hebron.

En efecte, és molt el que s'ha publicat sobre el túnel d'Horta. Un del projectes que poden acabar amb una gran transformació _en aquest cas negativa- d'Horta. Periodistes de la gran sensibilitat humana, crítica i professional de M. Eugenia Ibáñez, veïna nostra; el complert i exigent treball d'en Pau Noy "Anàlisi i alternatives de mobilitat sostenible al Túnel d'Horta" Els articles de Jordi Soler i altres col·laboradors a la revista La Veu del carrer, núm. 63. El complet article estudi de Francesc Arroyo...i els articles plens de raó, de seny, de sensibilitat i compromís de Jordi Soler, dins les revistes Temps d´Horta, núm. 30 i 31.

Com ja s'ha escrit molt sobre aquest tema-problema. Jo em faré una crida, però des de la perspectiva històrica d'Horta. Amb un cert aire de romanticisme, per tant sense gaires pretensions. Però, això sí, amb descàrrec de consciència.

El túnel d'Horta és un atemptat directe contra la història d'Horta.

Avui dia, coneixem prou la història d'Horta, car hi ha suficients publicacions que avalen les peculiars característiques geogràfiques del que havia estat la Vall d'Horta.

Aquesta vall, la més gran del Barcelonès, havia estat, fins ben entrat el segle XX, una espècie de reserva climàtica, ecològica, natural, de la ciutat.

Quan la ciutat va creixent a les darreries del XVIII, Horta es manté gairebé en silenci. Unes masies disseminades al llarg de la vall; un parell d'esglesioles; un monestir i grans espais de jardins i natura silenciosa.

Després vindrà el gran creixement de la ciutat, exposicions internacionals, caiguda de les muralles, projectes d'arquitectes com Cerdà _que ignorà Horta- i que no canviarà gaire la seva fesomia.

Grans escriptors de l'època com Verdaguer, Oller, Maragall...; directors de teatre com Adrià Gual; reis com Ferran VII, Carles IV, Alfons XIII; el govern de Madrid en ple per a celebrar el Romanticisme; pintors com Rusiñol, Llimona...; personatges que trien Horta per a fundar les seves ordes, o per al repòs, F. Boïl, J. Bosco, el pare Palau... Tot, absolutament tot, cau en el major dels oblits en funció de la "viabilitat", diuen, dels cotxes... quina pena, quin lament!.. Què en queda d'aquell vers que Verdaguer ens dedicà en la seva premiada Oda a Barcelona? Gairebé, res. Com no sigui l'enyorament, el record i els testimonis escrits.

Què en queda d'aquella vall on, una certa burgesia, deixant la ciutat venia a cercar altre clima, altre paisatge, altra Barcelona...? Què en queda d'aquell "Paradís" _perquè la vall era un paradís- com Oller anomenarà l'espai on tancaran el seu protagonista de la Bogeria?

Doncs bé, el túnel d'Horta serà una obra que anirà contra la mateixa essència de la història de la

Tercer quatrimestre de 2001 — número 32

15

Vall d'Horta. Aquella vall que durant anys, segles, va estar dormida, que era terra de ningú i a ningú interessava i que era una de les grans reserves naturals de la gran ciutat, poc a poc, però, sense parèntesis ha anat desapareixent. Per mostra, les grans moles que enterren Sant Genís dels Agudells; els grans edificis, al costat del Patronat Ribes; tot el barri dit de la vall d'Hebron; la segona fase de Montbau; el barri de can Fontaner...

Semblava que la distància d'Horta a la ciutat _distància en l'espai i la història, i el desconeixement històric i real d'alguns polítics en vers Horta-, semblava, dic, que aquesta terra romandria menys viva a la memòria i prou. Doncs, no. Han vist que no solament l'han pogut crèixer com han volgut, sinó que volen un túnel per a fer créixer certa maledició sobre la història urbanística contemporània d'Horta. Prou que saben que juguen amb una història feble, delicada, de masies, jardins, població rural id'una vall marcada, fins i tot, per una manera de parlar _ M. Aurèlia

Capmany dixit- i per unes veïnes i veïns gens cridaners com s'hi escau a una vall.... i de tot se n'aprofiten.

Em pregunto, per què, des de la Pl. Boticelli _bonic nom per a passar-hi més cotxes, no?- fins als mateixos jardins del Laberint, únic museu a l'aire lliure dins la natura de la ciutat, no s'omple de més vegetació _demanar obrir i dignificar la vila romana de can Cortada, fora massa- fins al poema visual d'en Brossa, aquest espai emblemàtic de la ciutat avui mig oblidat?

Doncs, no, el projecte "natural" esdevindran els cotxes. Aberració contra la història d'una antiga vall, de la qual pràcticament no en queda ni el nom.

No els importa que un gran conjunt d'entitats _Plataforma- denunciï l'impacte ambiental i agressivitat de tot tipus per la zona _tot el barri- hi afegeixo.

Per acabar, solament dir que els partits que s'han unit en el Parlament per a posar-hi la primera pedra del futur túnel d'Horta -i per tant en temes urbanístics molt poc els hi separa- aquests partits espero i desitjo i encoratjo des d'Horta als altres partits a seguir fidel a la seva paraula i actitud diferents i per tant a seguir oposant-se des de l'Ajuntament a que el túnel no passi de la primera pedra i, així quan vingui una riuada se l'endugui, i torni a florir l'avinguda de l'Estatut plena de plantes, flors, espais per a nens/es. Un espai que tingui més coherència amb l'oblidada i maltractada història d'Horta.

Desideri Díez

16

Tercer quatrimestre de 2001 — número 32

EL REGLAMENT INTERN DEL DISTRICTE D'HORTA-GUINARDÓ

L'Ajuntament de Barcelona ha redactat unes Normes Reguladores de Funcionament dels Districtes (conegudes com NRFD). Aquestes normes pretenen actualitzar el funcionament dels Districtes, que són els òrgans territorials de descentralització de les competències municipals i de la participació ciutadana. En base a aquestes NRDF cada Districte pot redactar el seu propi reglament. És així que el Districte d'Horta-Guinardó ha redactat el Reglament Intern d'Organització i Funcionament del Districte, que ha presentat com a proposta als membres de l'equip organitzador de les Jornades de Participació, entre els quals hi ha representants del moviment associatiu. Totes les nostres esmenes i aportacions han estat assumides i en aquests moments disposem d'un document plenament consensuat que suposa un avenç en la participació ciutadana.

La primera novetat que crida l'atenció és l'obertura a la participació dels representants de les entitats i de la ciutadania en general de les comissions consultives de govern. En aquestes comissions s'hi ha de debatre l'ordre del dia del Consell de Districte, que haurà estat proposat abans per la Comissió de Govern. En aquests organismes tenim l'opció de proposar punts de l'ordre del dia per al proper Consell de Districte, de manera que podem incidir en els quefers i les prioritats del Districte. A més, sent així que aquestes comissions tenen influència sobre la Comissió de Govern, poden incidir, també, en tot allò en que aquesta és competent, a saber: "la Comissió de Govern és l'òrgan executiu que assisteix el Regidor/a del Districte en la direcció del govern del districte. La Comissió de Govern tractarà i emetrà informes relatius als assumptes relacionats en l'article 8 d'aquest reglament i exercirà les delegacions realitzades en aplicació de l' art. 9, i en general, de tots aquells temes que afectin al districte". Els punts esmentats de l'article 8 diuen: "elaborar estudis sobre les necessitats del districte; emetre informe preceptiu, d'acord amb el que preveu el Reglament Orgànic Municipal, en els procediments següents: a)Programa d'Actuació Municipal; b)Instruments d'ordenació urbanística que

afectin l'àmbit territorial del districte; c) Projectes d'equipaments del districte; d) Concessió d'habitatges en el territori del districte; e) Desenvolupament del procés de descentralització i participació; f) Peticions i iniciatives individuals i col·lectives de la ciutadania; g) Pressupostos municipals." L' Article 9 especifica que "El Consell de Districte delegarà, a la Comissió de Govern les atribucions referides en l'article 8.5, 8.6.b,c,d,f mitjançant acord, i a proposta de la mateixa Comissió de Govern, en el qual s'indicarà, si escau, les condicions específiques de l'exercici de la delegació".

Com es pot observar, hi ha feina a fer.

Per altra banda, els ciutadans podran intervenir durant la sessió del Consell de Districte sobre temes relatius a l'ordre del dia, en la part de propostes d'acord i proposicions, i en la part de control, en la qual es podran fiscalitzar els òrgans de govern mitjançant la presentació de "precs i preguntes" i "declaracions de grup".

A banda d'aquests modes de participació en les estructures orgàniques del Districte, les NRFD preveuen uns mecanismes de participació més clàssics, com és el Consell Ciutadà del Districte. Segons l'article 39, les funcions d'aquest consell són: assessorar al Consell del Districte en la definició de les grans línies de la política i la gestió del districte i generar consens ciutadà sobre els mateixos, conèixer i debatre, d'acord amb el que estableix el Reglament Orgànic Municipal, el Programa d'Actuació, les Ordenances i Reglaments Generals del districte, conèixer i debatre els pressupostos municipals i els resultats dels indicadors de la gestió municipal, en especial els del Districte, conèixer i debatre els grans projectes del districte, donar suport als Consells sectorials del districte i conèixer les seves conclusions, iniciatives i deliberacions. Per altra banda, l'article 40 fa esment de les seves facultats: atès el caràcter consultiu i de participació del Consell, les seves resolucions tindran rang de recomanació per als Òrgans de Govern del districte. I en virtut de les seves competències, podrà: fer propostes de punts a l'ordre del dia del Consell del Districte, ser consultat a instàncies del President/a del

Tercer quatrimestre de 2001 — número 32

17

documentació dels mateixos a partir de la figura del responsable de Participació Ciutadana que assegurarà que: es publicarà als Taulers d' anuncis dels equipaments i espais públics les convocatòries dels Òrgans de Participació, especificant l' hora, lloc i ordre del dia, es farà arribar a tots els representants del Consell Ciutadà, les entitats i associacions dels Consells Sectorials i del Fòrum Horta-Guinardó , i a la resta dels membres d' altres òrgans de participació, la mateixa informació per correu regular i/o electrònic, en un termini no inferior a cinc dies hàbils abans de qualsevol reunió, tota la documentació relativa al contingut de l' ordre del dia estarà a disposició de les persones interessades a la Secretaria Jurídica del Districte.

A petició de les persones interessades, tan a títol individual com en representació de les entitats es facilitarà la documentació del seu interès, relativa als punts de l' ordre del dia".

A més d'això, es potenciarà i millorarà substancialment la pàgina web del Districte que, segons els apartats 4 i 5 del mateix article, diuen: "a fi de facilitar la participació de la ciutadania en el Consell del Districte i en els òrgans de participació previstos en aquest reglament, el Districte disposarà d'una web on hi figurarà : la convocatòria dels citats òrgans, amb expressió específica de l'hora, lloc i ordre del dia dels mateixos, els documents públics que facin referència als temes de l' ordre del dia , i les actes i acords presos en els citats òrgans, aquesta informació inclourà com a mínim els següents òrgans Consell: Plenari del Districte, Comissions Consultives de Govern, Consell Ciutadà del Districte, l' Audiència Pública del Districte i els Consells Sectorials".

Aquestes "normes" de què ens hem dotat són uns principis que han de guiar tant la nostra actuació en l'àmbit de la participació com la del Districte. Ara la tasca serà assolir l'acompliment del que hem acordat, i fer-ho valer en el dia a dia de les nostres relacions amb el Districte.

Si aconseguim aquesta fita, l'avenç serà notable.

Consell del Districte, del Regidor/a del Districte o del Consell del Districte, proposar iniciatives ciutadanes i sol·licitar la convocatòria d'audiències públiques d'àmbit de districte.

Pel que fa a la composició, a més dels representants institucionals i de les entitats, es preveu que un terç del total de membres estigui constituït per veïns del districte escollits aleatòriament del cens, distribuïts representativament en funció de l'edat i el sexe.

El problema és que, en principi, aquest consell només es reuneix dos cops l'any (si no es convoca extraordinàriament) un cop a títol informatiu i l'altre a títol valoratiu ¿hi ha prou temps per a fer la feina?

El consell consultiu d'entitats (abans comissió de participació ciutadana) queda substituït per aquest i els altres mecanismes de participació; de fet, darrerament només servia per a fer monogràfics.

D'altra banda, també es preveu la creació de comissions de treball específiques i de consells sectorials i d'equipaments. En aquest punt se'ns plantejava un conflicte, la resolució del qual hem consensuat amb el Districte. Es tracta de la possible duplicitat de consells que se sol·laparien amb els del Fòrum d'Horta-Guinardó. La solució és la següent: com sigui que els consells que preveu el reglament són el d'esports, el d'educació i el de persones amb disminució, és possible la coexistència d'aquests amb els del Fòrum, que mantindria el seu funcionament actual, deixant als seus consells la porta oberta a integrar-se en l'altra modalitat. La dissolució del Fòrum, que alguns veien inevitable, hauria estat un gran pas enrera, ja que és un element de participació eficaç i important.

Pel que fa al capítol d'informació, val la pena reproduir-lo textualment: "es reconeix el dret a la informació com a principi vertebrador essencial que garanteixi la participació dels ciutadans/es a títol individual, i de les entitats i/o associacions als diferents òrgans de participació; el principi de transparència presidirà, en tot cas, les relacions del districte amb els integrants dels diferents òrgans de participació, i s' instrumentalitzarà la

Jordi Soler Alomà

18

Tercer quatrimestre de 2001 — número 32

Aquesta Associació de Veïns, conscient dels efectes negatius i irreversibles que sobre el medi ambient i la salut de les persones tenen les emissions tòxiques dels vehicles propulsats per motor d'explosió, hem defensat sempre, com a complement al transport públic, l'ús de mitjans de transport individual alternatius, entre els que destaca la bicicleta. El document que adjuntem a continuació, subscrit per les nostres Administracions, l'hem de fer valer com a principi fonamental que hauria de guiar les actuacions urbanístiques i viàries d'aquestes.

LA DECLARACIÓ D'AMSTERDAM 

El dret d'usar la bicicleta

Nosaltres, els participants a la Conferència Mundial sobre la Bicicleta Velo Mondial 2000, reunits a Amsterdam el juny de l'any 2000, proclamem que les persones (inclosos els nens) haurien de tenir el dret d'anar en bicicleta quan vulguin. Declarem que l'ús de la bicicleta requereix una major acceptació i promoció per part de totes les organitzacions i de tots els governs arreu del món. Fem una crida perquè s'adoptin mesures en aquest sentit.

Avantatges

· l'ús de la bicicleta aporta molts avantatges, tant per a l'individu com per a la societat i el medi ambient.

· la bicicleta, com a mitjà de transport particular, ofereix un transport de porta a porta que és al mateix temps ràpid i eficaç:

· la bicicleta ofereix una disponibilitat immediata i el seu manteniment és relativament barat;

· el temps de desplaçament en bicicleta és previsible; al ciclista no li afecta la congestió del trànsit;

· la bicicleta ofereix intimitat, independència i llibertat; el ciclisme és una activitat emancipadora;

· al ser el ciclisme una forma d'exercici, millora la salut física i mental;

· en la canviant societat d'avui, la bicicleta ofereix una forma de transport flexible;

· el trànsit en bicicleta manté fluid el moviment de les ciutats i en preveu o redueix la congestió;

· l'ús de la bicicleta amplia el radi d'activitat de la gent, independentment del fet que sigui jove o d'edat avançada, rica o pobre, home o dona;

· l'ús de la bicicleta estalvia espai i és rentable dedicar-li infraestructura;

· desplaçar-se en bicicleta estalvia temps i promou el desenvolupament de l'economia local;

· un major ús de la bicicleta significa un accés millor a les oportunitats de feina, més creació de llocs de treball i un nivell major de salut pública;

L'ús de la bicicleta millora l'entorn on viu la gent i dinamitza les nostres ciutats:

· la bicicleta és silenciosa, neta i sostenible;

· l'ús de la bicicleta no amenaça ni la natura ni el paisatge;

· els ciclistes són una amenaça insignificant per als altres;

· l'ús de la bicicleta no suposa cap càrrega per a les reserves de combustibles fòssils.

Oportunitats i potencial

Les noves tecnologies arriven al món sencer L'aldea global existeix, però és principalment virtual. La majoria de les activitats de la gent encara signifiquen sortir de casa.

La distància no sembla limitar els llocs on una persona pot viatjar. No obstant això, a tot el món, els viatges que fa la majoria de la gent són curts. La gran majoria de viatges es fan dins de la pròpia ciutat o municipi: entre un 60% i un 90% dels viatges són inferiors a 6 o 7 km. A moltes ciutats i pobles, anar a peu i a bicicleta són els mitjans de transport més usats. Això és així ara i preveiem que seguirà essent així durant molt de temps.

Hi ha molts casos on el pes que té la bicicleta com a part del transport local pot ser incrementat.

· Comparat amb el transport a peu, usar la bicicleta augmenta de forma considerable l'àrea que pot cobrir una persona, així com la seva capacitat de transportar càrregues. També permet guanyar temps per a d'altres activitats.

· Aproximadament la meitat de tots els viatges en cotxe són de menys de 7,5 km, mitja hora en

Tercer quatrimestre de 2001 — número 32

19

bicicleta. El ciclisme és una alternativa realista per a un 50% d'aquests viatges curts en cotxe.

Dins de les grans ciutats i en les rutes interurbanes, la bicicleta pot augmentar el potencial del transport públic. 

Ho fa:

· de cara l'individu, en oferir un accés eficaç al transport públic;

· de cara als operadors del transport públic, que en reconèixer els ciclistes com a alimentadors, augmenten la zona de captació de les estacions i de les parades.

En les situacions on les places d'aparcament properes a l'origen o destí dels viatges siguin limitades, les bicicletes ofereixen una alternativa de transport fàcil per arribar als aparcament i per sortir d'ells.

Condicions

Les circumstàncies poden variar substancialment d'un país a l'altre. No obstant això, si es vol remarcar el potencial de la bicicleta i si es vol assegurar que l'ús de la bicicleta sigui atractiu i segur, han de satisfer algunes condicions universals:

· una condició bàsica a molts països és una més gran disponibilitat de bicicletes fiables, segures i de preu assequible;

· fer que l'ús de la bicicleta sigui més atractiu requereix que es destini espai i s'adoptin mesures per acomodar tant les bicicletes aparcades com les bicicletes en moviment;

· és convenient treure les barreres al flux ininterromput de bicicletes; és necessari eliminar les amenaces plantejades pel trànsit de vehicles a motor;

· en les situacions que presenten un augment del trànsit motoritzat, és indispensable protegir els ciclistes.

També és important assegurar que la bicicleta té un lloc dins del sistema global de trànsit i transports

· això fa necessari d'una major atenció per part dels urbanistes per assegurar que la majoria dels viatges puguin tenir lloc dins d'una àrea que es pugui recórrer en bicicleta. Per tant, és necessari evitar la baixa densitat i estimular un ús mixt del sòl en les zones urbanes.

· això exigeix uns plans de transport que considerin que la bicicleta té un valor i una funcionalitat igual a la dels altres mitjans de transport.

· això requereix que es dissenyi la infraestructura de tal manera que, sempre que sigui possible, s'evitin els conflictes entre els ciclistes i altres usuaris més ràpids de la via pública. Segons de la situació, això implica la separació dels diferents tipus de trànsit i/o la regulació de la velocitat del trànsit motoritzat.

· l'educació de tots els usuaris de la via pública i l'aplicació de les lleis de trànsit són els elements finals d'una política de transport compatible amb l'ús de la bicicleta.

· Cal concedir una atenció especial a fer possible que els nens puguin desplaçar-se en bicicleta de manera independent.

Crida a l'acció

Nosaltres, els participants de Vélo Mondial 2000, fem una crida als representants i funcionaris dels governs a tots els nivells, a les indústries relacionades amb el món de la bicicleta i a les organitzacions nacionals i internacionals, perquè:

· reconeixin el dret de tots els sectors de la població, inclosos els nens, a desplaçar-se en bicicleta;

· reconeixin el potencial del trànsit en bicicleta a l'hora d'elaborar polítiques i projectes;

· compleixin les condicions perquè l'ús de la bicicleta es torni més atractiu;

· habilitin partides pressupostàries per al finançament de projectes que siguin compatibles amb l'ús de la bicicleta;

· abordin temes de ciclisme;

· estableixin aliances estratègiques amb les parts implicades que corresponguin.

Demanem que els governs i les institucions redactin un Pla director de la bicicleta (PDB) abans de finals d'agost de l'any 2003. Aquests PDB contindrien objectius a assolir l'any 2010.  Aquestes fites hauran de ser ambicioses i realistes; hauran de ser mesurables i caldrà vigilar-ne el seu compliment. A més, els PDB, haurien de:

· definir les polítiques per augmentar l'ús de la bicicleta i tenir en compte les condicions assenyalades més amunt;

· estimular les autoritats locals i regionals i els altres organismes pertinents;

· definir els papers i les responsabilitats de les parts implicades;

20

Tercer quatrimestre de 2001 — número 32

· proporcionar un suport i un finançament per a les polítiques i els programes.

Els participants fem una crida a les organitzacions internacionals i als governs perquè es creï una plataforma per establir, a escala internacional, un sistema de punts de referència (benchmarking) i un intercanvi de coneixements sobre el trànsit en bicicleta. També demanem que es declarin clarament els beneficis potencials del ciclisme quan es redactin tractats internacionals sobre la qualitat de vida, el medi ambient, la salut pública i l'erradicació de la pobresa, com els de Kioto o Hábitat II.

Els delegats al Vélo Mondial i les organitzacions que representem farem pública aquesta crida a l'acció i promourem la seva posada en pràctica. Ens comprometem a contribuir amb els nostres coneixements, la nostra experiència i les nostres xarxes a ajudar a garantir la realització de les reivindicacions de la crida a la acció.

Assegurarem que les nostres experiències estiguin disponibles per formar part del contingut dels catàlegs sobre polítiques actuals relatives a la bicicleta i sobre la situació al carrer. En la mesura del possible, nosaltres i les organitzacions  que representem vigilarem fins a quin punt els plans i les bones intencions es converteixen en acció i, en última instància, en un major ús de la bicicleta. S'avaluaran els resultats provisionals en la propera Conferència Mundial sobre la Bicicleta.

La seva resposta a aquesta crida

Emplacem a les organitzacions a les quals es dirigeix aquesta crida a informar-nos de la seva resposta. Per això, s'establirà una pàgina web especial. Es difondrà un anunci dins de quatre setmanes a la pàgina web de Vélo Mondial 2000 (www.velomondial.net). Acollirem amb molt agrat el seu informe.

Vélo Mondial 2000 (Amsterdam, 22 de juny de 2000)

VOLEM MOSTRAR EL NOSTRE RECONEIXEMENT A TOTS AQUESTS ESTABLIMENTS QUE COL·LABOREN DESINTERESSADAMENT AMB L'ASSOCIACIÓ VENENT LOTERIA DE NADAL. TANT ELLS COM ELS ANUNCIANTS DE TEMPS D'HORTA US DESITGEN BONES FESTES I PRÒSPER ANY 2002

PAPERERIA LLORET @ PELUQUERIA ALBA @ ORTOPÈDIA FARMATOPÈDIA @ CONDIS C/VENT (PURSALS) @ SUPERMERCAT FELIPE @ POLLERIA MANRESA @ FRUITERIA LA PERA @ DROGUERIA MIGUEL ANGEL @ SUPERMERCAT PACO HITA @ SUPERMERCAT GARRIDO @ ELECTRO HORTA @ PELUQUERIA LOAN @ HORTA PRIX @ GRANJA ISABEL @ MODAS ESPERANZA @ BODEGA

PERE PAU @ CAN CORRETJA @ HIPER MIRALL I @ HIPER MIRALL II @ PAPERERIA EIVISSA @ CENTRE ÒPTIC EIVISSA @ LLIBRES SAGITARI @ PAPERERIA SAGITARI @ RAPIDO TAJO @ MERCERIA ELENA @ CESTERIA FARRES @ AUTOSERVEI VALLES @ PASTISSERIA SANT ANTONI @ CASA MAYOL {MERCAT} @ FRUITES MARIBEL {MERCAT) @ RAMON FRUITA {MERCAT) @ CONGELATS EMILIA (MERCAT) @ SUPER DROGAS HORTA @ PELUQUERIA ROSA Mª @ PERFUMERIA ROCA @ CASA SANTIVERI @ MERCERIA MARIA TERESA @ BODEGA ANDRÉS @ COLMADO HORTÈNSIA @ HERBORISTERIA C/HORTA @ PAPERERIA MARTOS @ VÍDEO HORTA @ PLÀSTICS MOLINÉ {GALERIES) @ PELUQUERIA HERMANAS NAJAR @ BAR FOMENT @ GRANJA HEIDI @ TINTORERIA PENALBA

Tercer quatrimestre de 2001 — número 32

21

L'ENTREVISTA

Desideri Díez, l'amic Desi, és un regal per al barri d'Horta. Sense ell, aquest antic poble que va esdevenir barri de Barcelona, no coenixeria la seva història. L'Associació de Veïns se sent honorada de tenir-lo com a soci fundador i de tenir en ell

la persona propera amb la que sempre es pot comptar.

(En aquest exemplar de TEMPS D'HORTA hi ha, també, una col·laboració d'en Desi que ve a enriquir el nostre bagatge reivindicatiu sobre el lamentable afer del túnel d'Horta.)

Què et va portar a Horta?

Durant uns anys, vaig viure a Ciutat Vella, al carrer del Carme i, més tard, al carrer Carders. Havia deixat el treball de mestre al barri de Sant Cosme del Prat de Llobregat, on havia passat uns mesos fent una substitució. Encara no era mestre. Tenia 2n de magisteri.

En quedar-me sense feina, i ja molt avançat el curs, vaig demanar ajuda al germà Adrià, de la Salle; el mateix que fa uns anys li van atorgar la medalla de Sant Jordi. Ell em va proporcionar l'adreça del Sr. Colás de l'acadèmia Colás-Flores, de Vilapicina, qui m'envià a un amic seu, el Sr. Roque que, amb la seva família, regentava l'acadèmia Montserrat, -ara, pisos- del carrer de Salses. Aquesta fou la meva primera feina al barri d'Horta i a Barcelona.

Com et vas fer historiador d'Horta?

De l'acadèmia Montserrat, vaig passar a la Salle Horta del carrer Chapí, -ara, pisos-!. Acabo el magisteri i em matriculo a la universitat per fer hispàniques. Feta la mili i acabada filologia espanyola, em matriculo per fer filologia catalana.

El professor Enric Gallem, em proposà de fer un treball sobre el Grup d'Estudis Teatrals d'Horta. Ell m'aconsellà de posar-me en contacte amb Josep Urdeig i aquest amb el Sr. Felip Capdevila, una persona, en Felip Capdevila, que em captivà per la cultura clàssica i musical _sobretot gregoriana- que atresorava, a més de tenir un valuós arxiu de l'antic municipi d'Horta. Ell, i més tard la vídua, Sra. Carmelina, em van ajudar tot posant, i fins i tot regalar-me en dipòsit, l'arxiu que vaig tenir a casa meva i que, més tard, vàrem cedir en dipòsit a l'Ajuntament del Districte.

Què en penses de l'actual moment del nostre barri?

Estic bastant retirat de la vida social del barri, tot i que la segueixo ben de prop. Horta segueix, més o menys, com sempre, fidel a la seva història, sense protagonismes, sense fer gaire soroll...Cadascú dins la seva parcel·la. Un barri, diuen, de descans, de repòs... una inèrcia cultural per la qual passa la ciutat i el país.

Ets soci fundador de l'AV del barri d'Horta, ¿quina ha estat la teva relació amb aquesta entitat?

Sóc soci fundador de l'Associació, gràcies a l'amic Pep Clot, de la llibreria Iona. Ell i la seva llibreria seran un record d'agraïment personal per a sempre.

Crec, sincerament, que la meva relació ha estat estreta amb col·laboracions puntuals com

22

Tercer quatrimestre de 2001 — número 32

l'exposició i publicació dels 25 anys d'història, conferències, manifestos i he procurat ser-hi i manifestar-m`hi per estar d'acord amb les accions reivindicatives de l'Associació. Associacions, les de Veïns/es, necessàries per a no abaixar la feble flama de la crítica i discussió ciutadana, i en el cas d'Horta _barri on no passen gaires coses (?!) i sense massa problemes, més necessària.

A vegades, tinc la sensació que l'Associació, dins la seva història, ha estat vista, per altres entitats, com alguna cosa fora de la història natural del barri.

I amb la resta d'entitats?

Les entitats del barri han tingut i tenen un capítol important dins la història d'Horta _per cert manca un llibre sobre la història de les associacions a Horta. Totes tenen el meu suport, encara que ja he manifestat que, personalment, m'identifico més amb el tarannà reivindicatiu de l'A.VV.

Crida l'atenció, relativament, que aquestes reivindicacions que afecten el barri, no en siguin patrimoni de totes les entitats, com passa en altres barris ben a prop del nostre.

Ens hem de felicitar pel nou Matas-Ramis. Hi ha, però, dues masies _les catedrals de la història d'Horta- situades al cor del barri que haurien de ser nostres. O si més no reivindi

c

ar-les: Can Fargas i Can Mariner.

No podem perdre el poc patrimoni històric que hi queda. Aquest és un exemple de reivindicació col·lectiva, no l'únic, evidentment.

Totes les entitats saben que sóc a la seva disposició per si puc aportar alguna cosa. Encara que no oblido que elles, unes més que d'altres, també m'han fet costat. No amago, però, que en sóc bastant crític.

I que m'he adonat de significatius silencis i absències, que, donat el meu tarannà, no tenen la menor importància.

Has estat Conseller de Cultura del Districte d'Horta-Guinardó; fes-nos cinc cèntims del teu pas per la Conselleria.

El pas per la conselleria de Cultura ha estat un capítol

important de la meva vida compromesa amb els valors de la Cultura que per a mi, són fonamentals. Una experiència valuosa en tots els aspectes.

L'haver conegut l'Ajuntament per dins, així com el funcionament d'alguns partits _un molt especialment- sempre a nivell de Districte, ha estat una bona experiència. Però, per damunt de tot, ha estat positiva. L'haver mantingut una relació tan propera a la gent dels barris del Districte ha estat per a mi del tot enriquidor. Em vaig adonar, però, que calia deixar-lo i mantenir-me'n al marge i així ho vaig fer.

Te'n recordes de quants llibres sobre Horta has publicat i quins triaries?

He publicat uns quants, no? Més de deu. Una bona part amb un bon col·laborador fotogràfic com és el Sr. Jaume Caminal. Amb el qui espero seguir treballant, en Horta en el segle XX, i la masia de Can Cortada, encara que no sé si tornaré a publicar. Han canviat molt les circumstàncies, no solament personals, sinó altres valoracions del barri,

Tercer quatrimestre de 2001 — número 32

23

de la cultura catalana i fins i tot del país. He tingut una mutació que ha afectat molt la meva activitat investigadora.

Triaria els llibres El que ha estat i és Horta, per ser el primer llibre que vaig publicar i em va encoratjar a seguir investigant; Les masies d'Horta i La cultura popular a Horta. En aquests dos llibres, hi vaig gaudir molt treballant-hi.

També altres inèdits que porten per títol Història d'Horta en còmics, i Història de la Unió Atlètica d'Horta, que vaig escriure per encàrrec del seu president, el nom del qual no recordo, i que després no ha publicat, faltant, per tant, al contracte signat.

Un llibre que em faria molta il·lusió és La història del teatre a Horta, que, avui per avui, no és possible escriure. És un treball enorme d'investigació...

Com a historiador, què en penses de la situació del món contemporani?

Jo no sóc historiador. Ser, ser...més aviat em preocupa estar. Fer més que no pas ser, sense perdre de vista el que considero més important: l'ésser humà.

Més preocupat estic per la meva professió d'ensenyant _ja en la pre-jubilació- , on hi veig que el país ha perdut aquella tradició d'escola oberta i lliure que havia tingut, per un tipus d'escola "buròcrata" "segrestada", amb eufemismes con "escola concertada". Quin timo! Quan l'escola, no solament ha d'ensenyar les disciplines necessàries _el català, en el meu cas- sinó que ha de ser un espai de democràcia, participació, solidaritat, tolerància, crítica... característiques que no es donen a aquest tipus d'escola. L'escola, en definitiva, ha de ser un espai de Cultura. Cultura i educació haurien de ser la preocupació constant dels polítics, i no és així.

Per què Barcelona segueix sent la ciutat d'Europa _i per tant d'Espanya i de Catalunya- amb menys escola pública?

I a la gent que m'envolta, els intento transmetre capacitat d'il·lusió per la vida, malgrat tot. Humor i ironia, en dic jo.

Jordi Soler

La Plataforma Ciutadana contra el Túnel d'Horta et convida a participar a la campanya PENJA UNA PANCARTA AL TEU BALCÓ. Pots passar a recollir la pancarta al local de l'A.VV. del barri d'Horta,

c/La Plana 10 (telefona abans)

CANVI DE TELÈFON

L'Associació de Veïns comunica a tots els seus socis i veïns d'Horta que l'actual número de telèfon és el

93 407 20 22

24

Tercer quatrimestre de 2001 — número 32

DESDE MI ATALAYA SOBRE RUEDAS

Desde mi atalaya sobre ruedas, quiero congratularme por la tan deseada y esperada prolongación de la línea 3 de metro, desde Montbau a Canyelles, pero como dice el refrán. "Nunca la dicha es completa".

Veamos en qué: En la planificación y proyecto de la prolongación de las tres estaciones de la línea 3, Mundet, Valldaura y Canyelles, con la preceptiva supresión de barreras arquitectónicas en todas las estaciones, se han proyectado ascensores que comunican los diferentes niveles de andenes, vestíbulos y calle.

En la estación de Mundet, estación que da servicio a los usuarios de la universidad, Velódromo, Parc Laberinto, etc. El acceso situado en la vertiente montaña del Pso. Vall d'Hebron gozan de un ascensor que facilita el acceso desde el nivel de calle al vestíbulo taquillas. En cambio, en la vertiente mar, acceso de los usuarios, del Barrio de la Villa Olímpica, Escuela Salesianos y en general de todos los usuarios de la parte alta del Barrio de Horta, no tienen instalado ningún ascensor, que se ve suplido por la ejecución de rampas, que comunican el vestíbulo con el nivel calle.

Dichas rampas, una como prolongación de la Avda. Can Marcet y otra como acceso lado Salesianos, que pasamos a describir para que tomen buena nota los Técnicos responsables del proyecto y los Políticos responsables de la "Feina ben feta"

La de la izquierda, que se accede desde la esquina de la C/. Arquitecto Moragues, con la Avda. Can Marcet. Tiene una longitud total de 32,4 Mts con un desnivel de 2,87 Mts con un promedio de 8,85 % de rampa y con rellanos entre rampas de 1,60 Mts. La de la derecha, que forma una rampa partiendo del paso peatones del cruce de la C/. Arquitecto Moragues, con Avda. Can Marcet. Y frente a la entrada al Parking Salesianos, tiene una longitud de 33,2 Mts con un desnivel total de 3,76 Mts, con pendiente de promedio del 11 % con rellano entre rampas de 1,50 Mts.

El decreto 135/1995, del desarrollo de la ley 20/1991 de promoción de la accesibilidad y supresión de barreras arquitectónicas y aprobación del Código de Accesibilidad, de la Generalitat de Catalunya, en el anexo núm. 1; 2; 5; — Rampas Adaptadas dice que:

Una rampa se considera adaptada cuando cumple, etc.

Tramos de menos de 3 Mts un 12 % máximo, recomendado un 100%

Tramos de 3 a 10 Mts un 10 % máximo, recomendado un 8 %

Tramos de más de 10 Mts: 8 % máximo, recomendado un 6 %

Las rampas dispondrán de pasamanos, etc.

Sirvan estos datos, como ejemplo de lo que es ejecutar obra nueva con criterios viejos, que nos expliquen como se lleva a cabo una "Feina ben feta", después de años de espera.

De como se inauguró unas estaciones por etapas; (El día que subscribo no funcionan los ascensores de Valldaura y canyelles) y así un largo etc., de despropósitos que esperamos se vayan corrigiendo sin esperar a ser denunciados por los sufridos usuarios, discapacitados o no.

Juan Termes

Tercer quatrimestre de 2001 — número 32

25

Can Mariner

Can Mariner és una masia que data del segle XV, quan Horta era un poble rural. La seva arquitectura i disposició interna s'han anat enriquint amb els usos i costums dels anys, de manera que, actualment, és un llegat amb que la història d'Horta ens obsequia per a preservar viva la nostra memòria.

Sí, Horta havia estat un poble fins que, fa unes desenes d'anys, Barcelona la va absorbir. La qüestió és: hi ha sortit guanyant? Hi ha molta gent que pensa que no; que Horta ha perdut moltíssimes coses amb la conquesta barcelonina i que no n'ha guanyat cap que compensi el perdut.

Barcelona ha convertit Horta en un lloc de pas de vehicles: l'Avinguda de l'Estatut, que ha destrossat camps, vinyes i masies i ens ha separat de La Clota i els barris veïns, la Ronda de Dalt, que ens ha separat de la nostra mare Collserola, el túnel de la Rovira, que és un intestí pudent que excrementa milers de vehicles diaris... ¡i encara ens volen plantificar el "túnel

26

Tercer quatrimestre de 2001 — número 32

d'Horta"! El nostre barri ha estat retallat, dividit, escapçat, i ara colonitzat per la febre de l'especulació immobiliària, que, de mica en mica, va destruint tot el més característic del que un dia fou poble.

Però és que, a més de ser objecte de constants agressions i arbitrarietats urbanístiques i viàries per part de la gran metròpoli barcelonina, ens trobem absolutament abandonats en les necessitats més elementals d'un barri, com són els equipaments. Ens falta casal de joves, ens falta, també, casal per a la gent gran, centre de dia, biblioteca... tots aquests equipaments els venim reivindicant des de fa trenta anys, i, l'Ajuntament de Barcelona, ni cas. Si Horta encara fos un poble, tindríem tot això i més; però Barcelona s'estalvia a Horta els diners que inverteix en coses que li interessen més cara la galeria; ni que els hortencs no paguéssim impostos.

Can Mariner, a més de ser un tresor històric, és un símbol de la resistència d'Horta a la seva desaparició de la història viva; Horta no vol passar a la mitologia com una Atlàntida de la que se'n suposa l'esplendor però sense que en quedi ni rastre. ¿Algú es pot imaginar que enderroquessin els edificis de l'entorn del Palau de la Virreina per a construir blocs de pisos i que, a més, fessin habitatges al seu interior? Doncs això és el que està passant a Horta: tots els nostres edificis emblemàtics estan sent sistemàticament destruïts, i si nosaltres, els veïns d'Horta, no fem alguna cosa per a evitar-ho, ningú ho farà per nosaltres: és

Tercer quatrimestre de 2001 — número 32

27

clar que qui ho tindria que fer no ho farà.

Hi ha qui pensa que preservar el nostre llegat històric no és tant important; que hi ha coses més urgents, necessitats més

candents; ningú ho nega, però és que els altres problemes es poden resoldre, mentre que la destrucció d'un element històric no té reparació possible; no podem tornar enrera en el temps i evitar que el desastre es produeixi. Per altra banda, si Horta vol tornar algun dia a estar emancipada de Barcelona té dret a mantenir el seu patrimoni històric (i si no vol, també, clar).

És lamentable que sempre tinguin prioritat els interessos econòmics i egoistes davant de qualsevol consideració d'altra mena; com és el cas de la voluntat del que queda d'un poble de mantenir viva la seva memòria.

Can Mariner és d'Horta i ningú té dret a prendre-li.

CAN MARINER ÉS HORTA!!!

Jordi Soler Alomà

L'Associació de Veïns desitja que gaudiu de les festes nadalenques i del proper any