SENSACIO N. 1 -d'un soci, el día 3 de febrer-

En qüestió de menjars tots tenim les nostres manies.
A mi, ja veus, per tenir-me content no cal obsequiar-me amb cap cosa fina. Ni tan sols un entrepà (ni que fos de tonyina de marca: Calvo, Isabel...) o l’exquisit guisat d’arengades de ca la Lola.
I feu-me la mercè de no dur-me a cap lloc on hagi de seure rodejat de neus!.
No creieu que, al camp, voltat de margarides em fareu sentir a la glòria, ni que amb la visió d’una rosa em podreu fer content en un àpat.
Perquè soc senzill i no em cal cap mena de raresa: amb sucar un parell de maries, en un got de llet, no necessito res més.
Poder, arribat el cas i per allargar-ho, una mica de xocolata...